En el poble on jo vaig nèixer
En el poble on jo vaig néixer
hi ha un ramat de blancs anyells,
un pastor amb coll i corbata,
un rellotge i tren anells.
M'esgarrifo de pensar
que un anyell vulgui fer via,
hi ha deu gossos com lleons
que vigilen nit i dia.
Jo voldria que la paraula entenguessin els anyells,
aleshores els diria que el junts poden fer ells.
El pastor és un hom dur
i no admet cap disbarat,
si un anyell surt de la ratlla
fa que li tallin el cap.
Per això disposa l'home
d'un botxí ben ensenyat,
que amb un cop e falç perfecte
fa saltar en rodó el seu cap.
Jo voldria que la paraula entenguessin els anyells,
aleshores els diria que el junts poden fer ells.
-tots resten indiferents
al voltant, per lla la vora
pasturant amb el cap baix
i s'hi conformen tothora.
Jo pateixo pels xaiets
que neixen cada tardir,
que en lloc de trobar alegries
només troben cants de plors.
Jo voldria que la paraula entenguessin els anyells,
aleshores els diria que el junts poden fer ells.
Autor(es): Pere Tàpias
