Ens veiem
D'una bala que rodava, que ballava al mig d'un camp,
de canalla que es baralla tot fent festa i disfrutant,
per un pot de confitura i una mica de vi blanc,
jo em venc el què no tinc i em tiro pel barranc.
D'una vaca mal trobada, d'un record mal digerit,
d'una estaca mal clavada i d'un cor reconstruït,
d'una bala que escapada va xiulant entre la gent,
per on passa tothom balla i se'n deixa endur pel vent.
Es miren les vides?
Es parlen els ulls?
Es viuen els dies?
Es passen els anys?
Ens parla el paisatge?
Ens tria el destí?
Ens mirem al ulls?
Ens veiem?
Et miro,
et miro, et miro i no et veig.
Et miro,
em mires, em mires i no em veus!
Et miro,
et miro, et miro i et veig.
Et miro,
em mires, em mires i ens veiem!
