En les nostres mans
Ja no veig baixar les aigües clares pel meu riu,
No queden peixos, no en queda cap viu!
I ningú se'n adona que hi ha coses que mai no hauríem de perdre.
Queda poc per que els pulmons del món digues ja prou!
Incendis i la desforestació
Escalfaran la terra, canviarem els cants d'ocells per cants d'indústria.
No m'ho crec, com en un món que veig tan avançat
Els mandataris no han aturat ja
La injusta destrucció del benestar de les persones d'esta terra.
No m'ho crec, entenc que es causa de la corrupció
D'embutxacar-se un grapat de milions
Però la meua vida no està en venda com permetre aquestes coses.
El futur del món està en les nostres mans
I no veig que estiguem canviant.
No vull perdre la llibertat que em dona aquest paisatge
De boscos verds que brillen amb el sol
Observar de les muntanyes com la vida no s'acaba
Veure créixer les flors i els animals de cada espècie
Com dol quan els tenim que etiquetar
Per la por a que demà despertem pel matí i ja no en quede cap.
No puc més, tant de soroll i tanta pol.lució!
No el veig però cada dia és més gegant
Sense capa d'ozó el sol és el gran enemic d'aquesta terra
Com pot ser que no cuidem el que és més apreciat
Que no reciclem per comoditat
I que fem de la mar l'abocador i així cultivem la ignorància
Per que tots som els culpables del que ocorre i devem reflexionar!
No vull perdre la llibertat que em dona aquest paisatge
De boscos verds que brillen amb el sol
Observar de les muntanyes com la vida no s'acaba
Veure créixer les flors i els animals de cada espècie
Com dol quan els tenim que etiquetar
Per la por a que demà despertem pel matí i ja no en quede cap.
Autor(es): Andreu Valor
