Entre el vent
LA PLUJA SONA A L’EXTERIOR
TOT ESTÀ OBSCUR. NO HI HAN IL·LUSIONS, S’HAN PERDUT
HE FORÇAT TANT EL MEU SOMRIURE QUE S’HA TRENCAT
SÓC UNA OMBRA QUE NINGÚ VEU
ESTIC TANCAT I NO VULL SORTIR
D’AQUEST SOMNI CONTRADICTORI QUE EM FERIX
ENS HAN FURTAT CADA MOMENT QUE HEM ESTIMAT
VAS BAIXAR DES DEL TEU CÈL FINS AL MEU INFERN
I EM VAS PODER SALVAR
EM PREGUNTE COM HO HAS POGUT FER
NI HO SÉ NI HO SABRÉ MAI
VULL QUE SIGAM ETERNS, QUE LA NOSTRA LLUM, MAI S’APAGUE I EL FINAL... SIGA UN PRINCIPI MÉS
I SI EL NOSTRE COS DESAPAREIX L’HISTÒRIA NO S’HAURÀ ACABAT... ENTRE EL VENT ESTAREM
