En nom de la llibertat
Plou com ho feia ahir
Plou, com sempre, sobre humit.
Ja no queda el dret d'escollir.
Plou de nou aquest matí.
Plou i tot sembla tranquil.
Potser farà fred aquesta nit.
Tan sols queda el plor dels rostres espantats
enmig de castells de brossa fumejant,
i els ulls tristos mirant al cel desesperats,
i un farcell de vestits bruts tacats per la sang.
Un paisatge desolat
és tot el què n'ha quedat
ombres que no poden caminar.
Lluny de ser com era ahir,
res quedar per destuir,
a qui li importa el que passi aquí?
Tot el que era seu són pilots de records,
i els carrers ja són muntanyes de ciutat,
i la ràbia és l'escuma que té el seu únic mar
en un món inexplicable igual que les seves morts.
Mira que han fet i perquè en nom de la llibertat.
Digues-me qui, en nom de la llibertat.
Avingudes sense flors, cementiris sense noms,
som un crit d'alerta a un mal son.
Tot plegat és una fars que té el color de la mort,
com el tunel llarg on passaràs la nit.
Esperant que arribi l'alba, sents el silenci del llop
i et preguntes si hi haurà llàgrimes per tu.
Digues-me qui pot parar,
digues-me qui pot matar,
digues-me, en nom de la llibertat.
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater,Pep Sala
