Entre la multitud
He caminat tot sol
per uns carrers mullats
seguit d'aquell abans
que no puc abastar.
Assegut al llindar
contemplava la nit
de sobte l'horitzó
de sempre somniat.
Sovint la solitud
esclata dintre meu
i ploro per aquell
infant que jo vaig ser.
Menut li donc la mȧ
i em fa pena el dolor
i el somriure innocent
adreçat a ningú.
Segueixo caminant
seguit d'aquell abans
i em trobo a cada pas
entre la multitud.
Autor(es): Joan Colomines,Pep Picas
