En va
Quiets com un arbre
la mà i el fred.
Damunt la taula
l'esguard es perd,
divaga en blanc
entre natures mortes,
belles en el temps d'absència.
Desa en límits
traçats enllà,
aspres i incerts,
la veu en va.
No hi ha qui vulgui
aquesta recança
de sentir el buit que tempta
les paraules.
En mi l'enyor de tenir-te
a prop.
Autor(es): Dídac Rocher
