Entre la corda i tu
Entre la corda i tu,
callada o dissimulada,
l'existència de les coses.
Callada o dissimulada
com les veus del temps
entre greixoses hores,
com esperes d'eternitat.
Com les venes eixutes
que oculten remor de sang,
paraules closes, sense crepuscle,
somnis humans silenciats
dins l'àrid laberint
sense memòria.
La mort no és aquí,
la mort és vida.
Són galops enfonsats
que recorren la nit.
Són carícies d'espart
que cobreixen el cel.
Són paisatges virtuals
i perspectives cegues
i expressions planes
i sensibilitats mudes
i gàbies plenes,
plenes d'ombres sense ningú,
plenes de roba inservible,
plenes de llum sense sentit i cruel.
Els crits no són aquí tampoc,
però sí les boques
on s'acumula la nit
i les orelles buides.
Entre la corda i tu, he dit,
l'existència de les coses,
callada o dissimulada.
Autor(es): Dídac Rocher
