Entre moreres
Vaig vorejant, vaig per s'acera,
tenc novetats que t'esperen.
vénc cap a tu , t'arrossegaré,
vénc amb tu, te vull endur.
Obre es ulls i rema, que veuràs un cel de mel,
et mostraré ses ones com s'alimenten d'anhel.
dibuixarem estels sense haver d'aixecar es dit,
seran tots de vuit puntes i brillaran en sa nit.
Caminarem entre moreres
cor i mans plenes a vessar,
no voldrem trobar cap drecera,
és igual si no tornam!
Voldria que fos primavera
per poder obrir sa finestra,
enyor tots aquells dies llargs
que no s'acaben mai!
Enyor aquell fel-i-vinagre
que a sa vorera encomana,
jo enyor també tot aquell fumet
que em dónes tu.
Caminarem entre moreres
cor i mans plenes a vessar,
no voldrem trobar cap drecera,
és igual si no tornam!
Ses fulles cauen per les síquies
van a capritx des vent del nord,
el cel es torna gris i plata
ara refreda sa renou.
Serem il·legals a prop de s'era,
aconseguirem un racó nou
ara s'aixeca polseguera,
trobam abric a prop d'un pou
per si tenim set.
Caminarem entre moreres
cor i mans plenes a vessar,
no voldrem trobar cap drecera,
és igual si no tornam!
Autor(es): Cris Juanico
