Epitalami
L'epitalami
del pit a l'anca es fa esquiu
i hom riu bon caliu.
Cansat de l'amarga
solitud, la verga
li trota i desvirga
les nenes. Les marca
com si fossin merca.
I s'espolsa el llir que,
cansat de la gorga,
ja no dóna murga.
Però, per dar purga,
neteja i esporga
forats amb el dit:
furga i furga i furga i furga…
L'epitalami
del pit a l'anca es fa esquiu
i hom riu bon caliu.
Esmunyits expansius,
llarg junyits llits de riu,
d'amarar del marí margindoies.
Ve a lliscar-se el veler,
lluu de garsa que em torça:
brillant sementer d'estimar-se!
Mira amor amar-se:
fona amb fina força.
L'amor que et dic és sols d'un dia.
Entre tu i jo, només follia!
És química pura, passi el que passi:
hidrogen, liti, sodi, potassi…
(rubidi, cesi, franci…)
Autor(es): Josep Pedrals
