Es carboner

Música Nostra

Mon pare carbó va fer
fins a l'hora que morí:
carboner me va fer a mi,
perquè ell era carboner.

Allà dalt d'un alzinar,
damunt una muntanyeta,
allà hi tenc sa barraqueta
que és tot quant em va deixar.

Allà dalt no estic tot sol
tenc amb mi sa meva dona
que és tan garrida i tan bona
i polida com es sol.

Un infantó que tenim
n'és com una meravella,
sa mare i aquella estrella
és tot lo que més estim.

Mates m'emparen des vent
ombra em donen ses alzines
i una aigo de ses més fines
de font viva en tenir set.

- Carboner, bon carboner,
que dus dedins es sarró?
- Jo duc sa meva suor
d'onze dies de sitger.