Escena d'estiu a Blanes
La dama està asseguda al balancí.
Ben acotxada entre coixins la dama.
El sol li toca, de biaix, la cama.
La dama duu pamela carmesí.
Al seu davant la mar és de setí,
i amb el va i ve pausadament exclama:
-no hi ha oci sublim com el de dama!-
i clou la frase amb un somriure fi.
Ah! qui fóra, per vós, a la terrassa,
balancí o coixí o bé pamela,
o, tan sols, fumerol de celta curt
o, al captard, quan seguiu, mirada lassa,
el teló transversal que fa una vela,
el sucre que us poseu, lenta, al iogurt.
Autor(es): Narcís Comadira
