Era tan bon home
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Quina mala sort.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.
Quan es va morir, el seu íntim amic
acompanyà la vídua tota la nit
perquè no estés sola sense el marit.
Amb això es demostra fins on arriba l'amistat
quan un és un amic, un amic de veritat.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Quina mala sort.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.
Va trobar una noia enmig del carrer,
va dir: "Si estàs soleta jo t'empararé".
I li va posar un pis a la Gran Via
i molts vespres anava a fer-li companyia.
Ja em direu si un home ple d'obligacions
té aquests detalls, aquestes atencions.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Quina mala sort.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s'ha mort.
I a totes les dones que la vida maltractava
a totes, es pot dir, que a totes ajudava.
Per totes tenia una o dues hores.
Sempre al costat d'elles, mai deixar-les soles,
només les deixava quan eren velletes
lluny dels perills i les "patinadetes".
Autor(es): Pere Tàpias
