Eren quatre
Hi havia una vegada una família de fesols
eren quatre i es deien Fesxup.
van fer arrels en una terra tota plena de volcans,
però del món se sentien ciutadans.
Casa seva sempre era ben oberta a tothom
per parlar, cantar i compartir
l'alegria i el goig de sentir-se estimats
en la vila que els havia acollit.
Va passar un any i ho van voler ben celebrar
amb una festa pels veïns i pels amics.
Una gran olla de fesols van posar a bullir
per a fer-los, ben segur, de bon pair.
Tot estava a punt: l'olla ja feia la xup-xup.
Era l'hora de tirar un grapat de sal.
però van badar i no vigilaven el més petit de tots
que es va enfilar i el pot de sucre hi va abocar.
Van quedar ben tristos no sabien pas què fer.
estaven a punt de plorar.
Quan a la mare se li acudí que allò es podia tastar.
Carai que bo! Ho haurem d'aprofitar!
Ho van ben barrejar i van afegir algun condiment,
s'havia produït l'invent:
Uns bons caramels de fesol, n'hi havia per a tothom,
i els Fesxup van fer festa alegrament.
I ara quan alguna cosa hem de celebrar
no hi ha res com un bon caramel
i si és de fesol molt millor, alimenta com la mel,
menjant Fesxups flotaràs com un estel.
Autor(es): Pep Puigdemont
