Esclat
Les coses que no m’explico
són les antenes que torces
i trenques amb un sospir...
Fas que entengui l’univers!
Les ganes que tinc s’escampen
i són estones eternes
i tendres com els teus ulls
vestides del teu somriure
Has desfet cantant la soledat,
amb ulls de cel i un cor rebel...
Esclat!
Sembla mentida,
estimar-te m’esclata en el cor de la vida
Esclat!
Sembla mentida,
estimar-te m’esclata i no em fa cap ferida
Esclat!
L’escut es va desfer en un sol petó,
l’estàtua va decidir aixecar el vol...
I l’estàtua era jo!
Em llenço com una fera i no m’espero,
et volia i et vull des del primer ball
Ja no tinc mai por de res
Has desfet un vell país gelat,
has entrat com entra el sol
Has vestit la nit de claredat
amb ulls de cel i un cor rebel...
Esclat!
Sembles mentida,
estimar-te m’esclata en el cor de la vida
Esclat!
Sembles mentida,
estimar-te m’esclata i no em fa cap ferida
Esclat!
