Espera
Un rostre capficat arriba puntual, amb un posat seriós espera que la cita arribi.
El cotxes xiulen al passar, els peus clavats a terra, el món es mou tan ràpid, tan lenta és l’espera. Llavor que el temps sembrava, llavor que l’espera adobava.
Arrels dels peus sortiren i en la terra s’endinsaren, mentre esperava els núvols el regaven. Bevent de pols i fang, obrint-se pas entre el rocam serà un tros de verd veient el sol brillar. Llavor que el temps sembrava, llavor que l’espera adobava, arrels furgant la terra, a dalt el sol s’amagava. Donà fruits al capvespre. La millor collita en anys.
