Escombraries

La Carrau

Escolta bé el que et dic:
ara el cor se'm fa petit,
he llençat amor i dies
tot a les escombraries,
les espelmes del sopar,
tot el que mai no vas tastar...
el camió de reciclar tritura,
empassa les engrunes.

Faig piles dels neguits,
segons d'un temps infinit,
tantes raons, tantes mentides,
cartes que mai m'escriuries.
Pols d'espera i de menjar,
dins del contenidor a vessar:
el timbre mut, aquest got buit
i el llibre de les poesies.

Omplo bosses de fel,
records i excuses,
he deixat el meu cor entre les runes,
a l'exili del cap... a l'exili del cap.

Atura a mig camí
la teva ruta de nit
el camió lent que no escull
recull totes les miques.
Mires el rellotge mort,
el temps respira a poc a poc
minuts eterns... i també sents
l'espera que ara és agonia.

Entre de bosses de fel,
records i excuses,
trobaràs el meu cor entre les runes,
a l'exili del cap... a l'exili del cap.