És el vaixell
És el vaixell, navego sol.
Et convido a entrar, la porta és oberta.
Cada dia històries d’ahirs.
Mirant el mar, sempre endavant.
Què expliquen avis per mi?
Quan siguem lluny, agafats de la mà,
recordarem la terra amb enyor.
Cada dia històries noves.
Anant a peu dret, descobrint-ho tot.
Què escric amb senzills papers?
El vent bufa al cor de qui vol.
Si s’obre la porta ja tens qui pot.
Són els acords d’una vella cançó.
Cantàvem tots junts mirant l’horitzó.
On són els que no van tornar?
La pipa corcada dibuixa passions
que amaguen tranquils carrers.
El vent bufa al cor de qui vol.
Si s’obre la porta ja tens qui pot.
El terra humit, les cares marcades.
La brisa del mar que porta la sal.
Obro les veles per navegar.
Hi ha silencis que amaguen alguns dels tresors.
S’ho emportarà l’onada per no tornar.
Pel mar navegant ja se’n va.
Autor(es): Jordi Suñé
