Es llangardaix d'Alaior
Ai! Ai! S'animal era de pèl. Ai! Ai!
tenia es cap de dragó.
Tot el poble d'Alaior va sortir per a veure'l:
en Pere s'oficial i en Tofolet Mascaró
van sortir d'Alaior per 'nar a matar s'animal.
Ai! Ai! S'animal era de pèl.
Ai! Ai! Tenia es cap de dragó.
Quan van ser pes camí nou, passaren consell los dos:
- Pere, noltros no som prou, que s'animal és feroç!
- No tremolis, Mascaró, perquè jo tot sol ja bast;
per això duc aquest ast, pe'n veure'l fitorar-lo.
Quan van arribar a sa penya començaren a tocar
i varen sentir estufar: -Açò és s'animal qui renya!
Quan s'animal va sortir amb sa coa enrevoltada,
de sa primera estopada ja el van mig estremordir.
Madona sortí as portal quan va veure tanta gent;
diu: - Si em matau s'animal, jo vos convit d'aiguardent!
El Pare Martí Cardona s'ho mirava d'un lloc baix;
diu: - Això és un llangardaix, jo n'he vist a Barcelona!
Deu dies dotze matxers rama varen traginar
per s'animal socorrar, que tenia pèl de més.
Quinze vaixells van anar a Eivissa per dur sal,
per salar s'animal i encara no va bastar.
Si hi ha qualcú interessat que s'animal vulgui veure
posat damunt d'una teula, a Alaior el tenen salat.
Ai! Ai! S'animal era de pèl. Ai! Ai! Tenia es cap de dragó.
Autor(es): Popular
