Es moment

Cris Juanico

Vaig mirar.
Cercava més enllà,
enmig de sa gent,
un senyal per posar-me content.

Sense més
tu estaves somrient,
careta petita de poma
de pell luenta
i amb tras adolescent,
somrient.

Em vas mirar
amb un ulls d'esclat,
i com si no m'haguessis vist
vas girar i et vas perdre entre sa gent.

Condemnat
a un record molt passatger,
esbós d'un reflex diluït
de dia i nit,
estic ferit,
entristit...
Però recordaré.

Es moment
que estaves entre sa gent
i m'estaves somrient
com si et conegués
i volguessis saber més.
Ben feliç,
mentre estava indecís,
envoltat de tanta gent,
cosa d'un encís,
jo ja no et vaig veure més.

De traç adolescent,
somrient, efervescent...
Però recordaré

Es moment
que estaves entre sa gent
i m'estaves somrient
com si et conegués
i volguessis saber més.
Ben feliç,
mentre estava indecís,
envoltat de tanta gent,
cosa d'un encís.