Esperant sortir d'aquí

Despertadors atòmics

A la ràdio – tragèdia
Sona el principi de la fi
Diuen les velles memòries
D'aquest tocadiscs

Amb l'agulla a la vena
La platina injecta a la pell
Les memòries d'antics artistes
La dosi diària, la droga bona
Directa al cervell

Sense més pretensions, vivim d'esquena al mar
Amb els peus a un desert que ençà era un oceà
Perseguim a meitats, només meitats de gent
Perquè les altres són fetes d'os i pell

Intentant-ho de nou per fracassar millor
Per camins de blat i pols escoltant dobles sessions
I del millor rock anglès
Matant el temps
Amb tants assumptes pendents que

Som tres estranys en una presó
Alcohol i guitarres al transistor
Sang a les mans brutes de cançons
La dosi diària de tu i jo
Només principiants amb ambició, no més
Esperant que un dia que la sort canviés
L'agulla clavada alleuja el mal
Dins la fosca de la ràdio
Esperant sortir d'aquí

I no hauria dit mai que necessités tant
Aquells recitals que no acabaven mai
La pena que queda al fons del vas
Quan és la nostàlgia qui et porta al ball
Mil i una nits de so i èxtasi
Altres que callen tot de mi
Quan l'únic que et queda és música
Ei som dins la ràdio esperant sortir d'aquí

La dosis diària
Mira'ns ara
Fent temps
Amb tant assumptes pendents