Ester
Somiadors, caminant en pau però a ritme constant
i el carrer, ple de vida
la il·lusió, de sentir-se lliures, sense lligams
trobant junts, la sortida
Qui sap qui, dins d'un casc rep l'ordre i prem el gallet
Hi ha nou ulls, sense vida
Ara tot, son pilotes fora i no ha passat res...
Quan seran abolides?
No sap com, doncs estaven tots tranquils i xerrant
Cap motiu, que ho expliqui, no
I de cop una càrrega de cara baixant
pots ser tu...
