Esperes d'una parella a la RENFE
Ella esperava, mig cabrejada,
Un rodalies cap a Sant Vicenç dels Horts
I ell cap al Clot
Les seves mirades, de sobte es creuaren
-El meu tren no arriba a temps altre cop-
-El meu tampoc-
La conversa fluí, es diuen pichurri
enmig d'aquella gent.
Viatgers i yonkis
Amb mares a Castelldefels.
Van, van passant, els combois, van passant
I ells, esperant, el seu tren, que no ve mai.
L'amor és estable, i un dia de vaga
Un viatge romàntic per celebrar el mes,
Fins la via 3.
I això ja es complica, quan queda prenyada
I tenen una nena, després de mil contraccions,
Catenària és el seu nom
La família es fa gran, el mitjà es diu Joan
El menut Monorail
Que ara és estudiant, de ponts
I de camins
Van, van passant, els combois, van passant
I ells, esperant, el seu tren, que no ve mai.
Quan ella sordeja i ell no hi veu gaire
fa arribada, el de Sant Vicenç dels Horts
per les noces d'or.
I es despedeixen, no sense tristesa
Quan a l'altra via, s'atura el tren cap al Clot,
ell hi puja capcot.
Lluny queda l'estació, cadascú en direcció
A destins diferents
I un cop en el túnel, perden contacte
Eternament.
Autor(es): Gabriel
