És quan et sent aprop
És avui que el cel és ben grisós
i olor aquelles ombres que s’amaguen.
Avui que es vent no està en repòs,
és quan et sent aprop.
És quan sa distància es fa sentir
i sa memòria brolla viva i clara,
quan vull que sigui dematí,
és quan et sent aprop.
Un instant recordant un desig infinítament errant.
Un instant escurçant sa distància que em fa mal.
És quan et sent aprop.
Es colors no volen lluir,
ma vida una travessa sense escales.
Cants de sirenes en sa nit,
és quan et sent aprop.
S’olor de sivina em deixa absent
i ses espurnes des meus ulls abracen
records d’un antic patiment,
és quan et sent aprop
Un instant recordant un desig infinítament errant.
Un instant escurçant sa distància que em fa mal.
He fet un gran salt i a cegues he pogut trobar
aquell mirador des d’on poder somiar.
És quan et sent aprop.
És avui que el cel és ben grisós
i aquelles ombres ja no em fan teulada.
Avui que es vent ja està en repòs,
encara et sent aprop.
