Es romançó des cranquet
Vaig anar a festejar a sa vora de la mar
amb na Maria fadrina que lo meu em va costar
Vaig baixar prop de ses roques per fer-me una mica es gall
i un cranquet em va picar s'"aparatet" de pixar
Jo cridava com un loco i na Marieta es va esglaiar
com s'inflava aquella cosa, mai havia crescut tant
Na Marieta espantada va posar uns ulls com a plats
"per què sa ferida curi, molt endins has de xuclar"
"Això sí que no, això sí que no
Jo coses d'aquestes no en tocaré, no
Això sí que sí, això sí que sí
Però si és tan grossa la tocaré, sí"
Na Marieta es posà en feina, sense haver-hi de pensar
i amb un parell de xuclades es verí em va llevar
Quan havia acabat sa feina li vaig dir que l'amollàs
i em va dir que jo somiava, que amb això ni hi pensàs
Quan ho vaig aconseguir, "correguent" vaig escapar
amb es calçons per ses garres, ben lluny que no m'agafàs
Na Marieta em cridava: "Vine, vine i veuràs!"
Ja em pots esperar asseguda, que me'n vaig a s'hospital
