Estiu estrany
Nura, ara és setembre.
Viure al mig del camp :
vaques, cavalls i ovelles.
Nens, un gos i un gat,
falcons volant …
Brillen milers de estrelles,
cels al·lucinants.
Núvols que porten pluges,
somnis tan versemblants
com irreals.
La vida és bella a Ciutadella,
les bicicletes saben volar
cap a les roques meravelloses
d'antics castells que trencà el mar,
on trenca el mar …
Lluny queden les coses
que ahir eren normals.
Res no és el que esperes,
és l'estiu estrany.
Estiu estrany …
Les veles blanques tornen a terra
en mig d'un aire de temporal.
I jo voldria ser esta illa,
sense un passat continental,
sense un passat …
Autor(es): Julio Bustamante
