Estrangeirado

Miquel Mariano

A mi em passa com tu:
m’enyor fora de casa.

Una pena, un neguit,
una crisi profunda
d’identitat m’angoixa.

Pens massa en els meus fills.

Les ciutats són iguals.
Sols s’hi pot sobreviure.

Jo el que vull és voltar
amb el mar d’horitzó
per l’univers de l’illa.

Faig viatges mentals,
explor versos i llibres.

Tenc un atles romput
de quan era petit
i una brúixola amb vent
que assenyala Menorca.

El millor de partir
és poder regressar.

Déu no baixa del cel.

L’aventura és escriure.