Estrelles locals
Mi-te’l, quan entra al bar
tots giren el cap.
Com el trobàvem a faltar.
Paga el preu de la fama pel carrer,
sobra propina pels cambrers.
I diu que surt a les revistes,
que acabaran salvant terres fregats.
Mi-te’l, és l’enveja de mitja ciutat,
serà l’estil al caminar.
Sempre és la sobretaula dels dinars
de diumenges importants.
I diu ser amic de periodistes,
de veterans crítics musicals.
I diu ser amic de socialistes,
ara independentistes.
I diu que surt a les revistes,
és l’amo de la pista,
i diu...
