
Et deixaré l'amor com a penyora
Et deixaré l'amor com a penyora
mentre no pugui ser a la teva vora.
Tindré els teus ulls de foc gravats amb ferro,
com talismà de llum dins la tenebra.
Les teves mans de carn, de sang encesa,
seràn la brisa suau que m'acarona.
Et deixaré l'amor com a penyora
mentre no pugui ser a la teva vora..
Seré un amant fidel, sempre a l'espera,
d'aquells moments de goig, que em donen vida.
Quan el destí cruel ens faci cendra
seré feliç si el vent plegats ens mena.
Continuaré valent, mare meva,
però només si tu em dons l'empenta.
Et deixaré l'amor com a penyora
Autor(es): Xavi Múrcia