Et deixaré la veu
Et deixaré, si vols, la veu
mentre tu tens els llavis closos.
Molt lentament he après els mots
i l'aspre foc que ets encadena:
són teus i en canvi et prendré un poc
de la teva llarga tristesa.
Vinc a la riba del teu mar
d'ones amargues amb pas tímid
i duc caretes somrients
des de la meva platja incerta.
Amb trencadissos crits d'ocell
lluito amb les aigües remoroses.
Et deixarė, si vols, la veu
desavesada ja de roses.
Autor(es): Maria Àngels Anglada,Josep Tero
