Èter
Espera’m, que també vull escapar.
Espera’m, espera’m.
Escolta’m, no intentes raonar.
Escolta’m, escolta’m.
Si res del que has somniat
es sembla a aquesta realitat,
que et reten ací?
Les paraules del comiat
mai no formen part del nostre relat.
Som el reflex als ulls d’aquells infants
que ara creuen la mirada intentant respirar.
Som el gel que mai no vam trencar
i ara es fon entre el caliu de les nostres mans.
I com trencar el gel
que paralitza els meus sentits?
Inèrcia en la fricció.
Ineludible atracció
que em porta orbitant
les teues vessants.
Som el reflex als ulls d’aquells infants
que ara creuen la mirada intentant respirar.
Som el gel que mai no vam trencar
i ara es fon entre el caliu de les nostres mans.
Autor(es): Meteor
