Estiu, tardor, hivern, primavera

Ben Roig

Passen tres minuts de les set en punt,
ja res tornarà a ser com abans.
No he pogut trucar,
no volia una resposta d’infart.

Passen vint minuts
del segon dimarts d’agost,
he volgut trobar-‐‐me sol
però aquests pèls sempre hi són.

M’has mirat el pit,
m’has xuclat tot el sidral,
m’he esgarrifat i he plorat
però el cel és blau,
i no he pogut trobar cap núvol
on poder-‐‐me agafar
i poder oblidar que...

Ja sé que t’he negat,
però no facis que això em privi d’estar al teu costat.
Ja sé que tot és molt complicat,
però menja’m i esgarrifa’t com si fos un sidral.

Passa la tardor, ha continuat el nostre estiu,
les frases fetes no ens serveixen,
som tan diferents (de tots).

Ho sé tot, m’ho has dit tot,
però em falta per saber les estacions
que ens veuran passar suats i encostipats
dient per fi el que ja sabem (tots dos): que...