Estripant-ho tot
Veig el que fas. No pateixis no sóc jutge sóc penjat
dels teus ulls, de les teves collonades.
Faig el que veig, és per ser educat,
crec que al final tot això ens durà junts a bon port.
Com uns fills de sa mare van estripant-ho tot,
maleint, esgotant el temps.
Dius la veritat, deus estar en un d’aquells dies ben estranys
o potser, te’n veus una rere una altra.
Vius angoixat, morir no et fa res.
Tens sempre a mà una nova excusa, un bon parany. Un bon parany!
Com uns fills de sa mare van estripant-ho tot,
maleint, esgotant el temps.
Vas obrint l’esquerda, ja gairebé hi és tot.
Lluny ploren les velles que volen saber molt.
Vas obrint finestres despatxant foscor
rius d’aigua ben freda, aire pels pulmons.
I amb la boca oberta fas l’esforç de creure
vols passar i no tenir por.
Però una llum s’apaga, l’escalfor s’escamparà,
tornarà l’hivern amb núvols plens d’absència i mal humor.
Com uns fills de sa mare van estripant-ho tot,
maleint, esgotant el temps.
