Eternitat

Berta

Una nit tranquil·la, no es pot sentir cap soroll,
ja dorm el batec del món.
Com al cap de poc temps, les paraules ja no hi són,
s'amaguen dins l'horitzó, molt lluny.
Com és que et sens estrany,
la mirada se te'n va,
observes dies que no han arribat.
Com és que veus que el món...

Torna a ser a la teva mà,
has marxat lluny de les pors,
respires eternitat,
respires noves olors,
t'has allunyat de les pors.

Un somriure et deia que no et senties prou ple,
et vas buidant de sorpreses i creus
que ha arribat el teu moment, agafar-te en noves mans,
de creure que tot és més del que veus.
Com és que et sens, estrany,
vols cridar que ja has tornat,
observes dies que no han arribat.
Com és que veus que el món...

Torna a ser a la teva mà,
has marxat lluny de les pors,
respires eternitat,
respires noves olors,
t'has allunyat de les pors.