Èxode
Tanques la maleta
i dins queda la recança,
una mica d'enyorança
i una llista de telèfons.
Serà curta la tornada,
fas una mirada enrere
i un adéu o un a reveure,
mai se sap el que ens espera.
Una part de tu
restarà viva al pensament
d'aquells que han viscut
i compartit els teus moments.
Tornes acompanyat
de records i sentiments.
Hi ha algú que t'espera,
no vols mirar enrere.
Sents la terra
que t'estimes com de nou t'acull,
algun dia penses...
I aquest sol que et crema
la pell bruna al mes de juny,
tornes a ser a casa teva.
Tastes la ironia de sentir,
por i alegria,
de pensar en instants
que es queden
i en els que allà on vas t'esperen.
Avui sobre les paraules,
n'hi ha prou amb el somriure,
l'escalfor d'una abraçada
i una llàgrima furtiva.
Autor(es): Roger Colobran
