Ets real
Dóna'm els dons d'aquells que van morir fa molt temps,
dóna'm el que més t'estimes,
dóna'm els teus oasis en el desert infinit,
dóna'm els secrets que guardes sota la roba,
quan estàs enmig d'un somni
no vull despertar-te,
vull deixar-te on ets,
i que el món segueixi corrent.
Quan ets a la platja i et miro de lluny,
miro la gent anònima,
i el nostre nom de moment està escrit a la sorra
però pas a pas serem recordats,
quan estàs enmig d'un somni
no vull despertar-te,
vull deixar-te on ets,
i que el món segueixi corrent.
Hi ha persones a tot arreu,
hi ha estacions en els nostres cors,
tot està atapeït en aquest petit planeta,
cada carrer és ple d'empentes.
I aquí els meus braços corrent cap a tu,
algú et parla però no et giris,
I aquí els meus braços corrent cap a tu
algú et crida però no et giris
necessito tocar-te per saber que ets real.
Autor(es): Pere Vilanova
