Et tractaré com una reina
Mireu: Ja surt amb l'escombra! Mireu-la que és mona.
Mireu: Que d'hora que es lleva. És mona i feinera.
Calleu!
Doncs vet aquí que un jorn,
mentre escombrava a fons,
una Rateta, molt polida,
a mitja escala veu brillar un botó.
Era una peça d'or!
I, sense perdre temps,
se'n va a comprar a la merceria
i es tria un llaç de gassa lila, gros.
Molt gros!
Oh, quin llaç més esplèndid! Voldria desfer-li!
Mireu: És com una nina. Tan sexy i tan fina.
Mireu: S'asseu a la barana. El cor se m'embala!
Veniu! Si espera el seu príncep, aquesta és la nostra!
Cor fort!
Si vols un bon marit,
no cal que busquis més:
no hi ha cap bèstia en tot el regne
que pogués fer-te més feliç que jo.
Sóc molt afectuós,
i bon treballador.
Et tractaré com una reina:
t'escombraré l'escala jo mateix.
Què hi dius?
Deixeu-me tranquil·la. No sou el meu tipus.
Per què?
Les vostres veuotes són fortes i ronques!
Que no...
Les meves orelles, són molt delicades!
Sempre somnio en una bestiola
que parla fluixet i suau.
Que mai no crida, només xiuxiueja,
i m'acaricia amb la veu.
Els somnis són somnis; desperta i valora!
A casa meva, no vull cridadisses.
M'espanten els crits i els rugits!
Si no suporta renills, brams ni xiscles,
és clar que esteu fora de joc!
Està per tancar-la! Un cas de psiquiatra!
Anem.
Jo crec que és mig boja! I mira que és mona.
No tant.
I vet aquí que un gat,
molt ben enclenxinat
amb una veu de pelfa fina
i una postura molt felina, feu:
Jo sóc el teu desig:
que s'ha fet realitat:
et miolaré com a una reina.
Seràs l'enveja de tot el veïnat.
Miau, miau....
M'encanta, m'encanta! Casem-nos, de pressa!
Miau, miau...
Caram, que estàs bona! Acosta't, bufona...!
MIAU, MIAAAAAU...!!
