Eu gosto de viver
Eu gosto de viver, eu gosto de la vida, quan sento els olors d'aquest
Brasil em fan sentir que torno cap aquí.
Tot ritme que ara balli -al meu cap- no estarà coincidint amb el que fa anys que m'han ficat a dins.
He perdut els meus marcs, em surto de la línea, "txuptxediau!"
Tu creus en els espais o en les zones?
Jo crec en les persones. (Té classe tocant les tecles.)
Vine a ballar amb mi l'arítmia del dia a dia.
Ara és bossa de
Brasil, no importa el teu estil, ni com, ni amb qui, però sí que gostes do viver! "...
La bandera de los mundos deben ser los sujetadores, y que la inflación decaiga al nivel de la panza. Sí, amigos, agitemos al viento los sujetadores, que liberarán la esperanza, y por fin, por fin podrán descansar los pechos en las mesas de los comedores."
Tots som molts, en un món de pocs.
Fem del món que és de pocs, entre tots, un enlloc de pertot i per tots.
Un lloc de molts.
Autor(es): Roger Benet
