Eulàlia
Ahir, et va florir una primavera,
tantes flors vas collir que un vestit et vas fer,
com que te'n van sobrar mil, als cabells les vas lluir.
Avui, aquest hivern t'esgarrifa,
ja no tens roba d'abric, doncs tenies un vestit,
fet de flors, i s'han marcit…
El camí per anar a l'amor era senzill, recte i ample,
i per poder arribar abans, vas agafar camins de fang,
i dreceres complicades, i un cop ja havies arribat,
el qui et va dur, t'ha deixat….
Ahir, vas menjar fruits d'un estiu clar,
sota dels arbres fruiters, els collies, els menjaves,
com que te'n van sobrar mil, per terra vas escampar-los.
Avui, vent de tardor t'escabella,
et volen fulles pel costat, se t'omplen els ulls de terra,
i les fruites s'han assecat…
El camí per anar a l'amor, era senzill, recte i ample,
però per poder arribar abans, vas agafar camins de fang,
i dreceres complicades, i un cop ja havies arribat,
el qui et va dur, t'ha deixat…
De l'any, les quatre estacions, l'amor florí en primavera,
l'estiu te'l va madurar, per la tardor es va assecar,
i l'hivern l'ha congelat.
Autor(es): Francesc Mir
