Eva em va besar
No se com vols que t'ho expliqui
si vols m'empasso la llengua
però és que no puc beure més
ja no em portis més cerveses
encara que no t'ho digui
que avui jo no et besaré
que portes un pintallavis
com el que portava Eva
que vivia a Castelló
els petons que ella donava
eren com trossets de pètal
amb regust de caramel
com un àngel que te sexe
era fruita per receptes
pell de préssec, color mel
era poesia verge
de paraules una selva
ballarina dels secrets
del camí dels besos tendres
del camí de les deesses
que pintà Toulouse Lautrec
no em demanis que recordi
que et digui on es troba ella
perquè la veritat, no ho se
nomes se que d'estimar-la
una nit entre herba i cava
no he pogut besar mai més
uns llavis de melmelada
i tacar-me de cireres
beurem tot l'enteniment
per dins meu tornar-se a perdre
el dibuix d'una rialla
que no s'ha esborrat mai més
