Exili d’Ovidi

Pau Alabajos

De matinada arribaren a casa, com sempre feien, i em van
traure del llit on dormia amb la dona, i em varen
humiliar, acusant-me, i em van colpejar a un racó.
veig les venes de sang en els ulls, veig un puny!
penetraren vilment al reducte més íntim, i varen
agafar la meua dona pels cabells, l’arrossegaren
per terra, i no vaig poder fer res per ella, davant meu
ens humiliaren, destrossaren la nostra intimitat,
el nostre matrimoni. La filleta es despertà al seu llit.
Em van treure de casa i van dur-me a una comissaria.
Em feren retrets, acusacions que ja no recorde. Altre cop
em varen pegar i em varen fer prendre un oli ricí.
A grapats m’arrancaven els cabells i les ungles dels peus.
Només recorde, tombat a un racó, el qui més manava
i em pegava de sobte colps de peu. Vaig signar els papers.
Recorde la vara de ferro que em varen ficar pel cul.
Recorde que em bevia la sang del meu rostre, i la pols.
No vull recordar-ho, ho vull oblidar, però torna
el vil pensament de la matinada de la meua detenció.
Passaran els segles, i altres ho recordaran quan
jo no ho recorde, no existesca, i venjaran el meu nom,
mesclat amb els noms dels companys que més han sofert.