Fals infinit
Beneïdes mans que et ressegueixen
que geografien el teu cos
paisatge errant de carn i os
cementiri de neurones sobreestimulades
Ciutat humida a través del vidre
ara que res és el mateix
no hi voldria tornar més
com un cargol em tanco dins la closca
Pupil·les finalment emmirallades
respiracions acompassades
sensacions d'un fals infinit
El cos s'entrega sense lluita
els pensaments es dilueixen
i a poc a poc ens adormim
i a poc a poc ens adormim
Autor(es): Jaume Pla
