Exploradors

Pol Fuentes

Vam decidir ser exploradors en sentir-nos parlar
i cronometrar-nos els sospirs.

Vam acordar formar un equip per excavar el nostre cos
a la recerca d'explosius.

Us vam dir adéu i equipats amb llànties
ens vam deixar engolir per la foscor.

Brandant els mocadors ens acomiadaven
lladres, carcellers i algun amic.

Quan feia temps que ja érem sols
dins la foscor vam sentir udols
i la por ens va envair.

Entre palpentes i neguit
sense voler ens vam fer mal

Fins que el temor es va esvair.
I vàrem arribar a la gran cruïlla que unia els camins dels nostres troncs

Ens vam separar i ens vam prometre
extreure fins l'últim cargol de cada explosiu.

El temps va anar passant fora del forat,
només nosaltres dos ens vam seguir pensant.

I ens vam retrobar amb parracs i nafres
i ens vàrem fondre a petons com mai abans;

I amb els sacs de ferro vell de les nostres entranyes
vam construir maniquins perquè ens rebessin en tornar.