Fandango calent
Cada pic que es sol sortia
i no us veia, bon amor,
berenava de tristor
i de llàgrimes bevia.
Cada vespre, quan me colg,
vos represent una estona;
ja que no us tenc en persona
de pensament vos remolc.
S'estiu, perquè fa calor,
amb vos me refrescaria
i d'hivern m'escalfaria
de sa vostra calentor.
I aquesta ja és sa darrera
que cantarem per aquí
i qui mos vulgui sentir
haurà de venir darrera.
Autor(es): Popular,Pep Toni Rubio/ Toni Roig
