Fandango confiat

Música Nostra

Sa lluna dins es jardí
pintava camins de plata,
ses ombres te dibuixaven,
però no eres en es llit
mentres floria es desig
i ses estrelles guaitaven.

Des meu cor te vaig obrir
ses portes de pinta en ample
fins que un dia te n'anares
i el deixares malferit:
si bé saps lo que és patir,
digue'm per què no el matares.

Què llarg que se fa es camí
quan tot sol fas el viatge
i no hi ha ni ocells que canten,
però es fa curt i agraït
trobant cinc clavells florits
i unes passes que acompanyen.

I si un dia vols venir,
trobaràs sa porta oberta,
com si fos dia de festa,
i en es racó des jardí
t'espera aquell gessamí
que s'enfila a la finestra.