Fandango de l'enyor
Ara que el dia s'ha fos
en una pau infinita,
vaig pel camí polsegós
sense trobar-ne la fita.
Tanta gent com hi ha passat
i ningú no m'acompanya.
Perdut en la soledat
m'enfilo per la muntanya.
Faig un crit en la foscor
i el silenci me l'apaga.
El meu clam és un enyor
d'una il·lusió manyaga.
Tanmateix faig el camí
duit per una força estranya,
quin abisme o quin jardí
hi haurà dalt de la muntanya.
Autor(es): Alfons Maseres,Pilar Reiona
