Faig llenya
Jo no volia ser com sóc,
jo no volia perdre-ho tot,
jo no volia destrossar el teu cor.
Jo no volia fer-me gran,
jo no volia créixer tant,
jo no volia fer-me l'important.
Només volia demostrar els meus sentiments,
només volia no haver d'ensenyar les dents.
Jo no tenia bons records,
jo no tenia bona sort,
jo no tenia el mapa del tresor.
Jo no tenia els elements per netejar els meus pensaments,
jo no tenia bons pressentiments.
Però ara tinc entre les mans una destral,
una serra i una pedra d'esmolar
i ara faig llenya, faig llenya,
vaig fent llenya al meu voltant
per no haver d'entendre res, per no haver de preguntar,
faig llenya.
Jo no esperava cops de puny,
jo no esperava traus i punts,
jo no esperava tanta sorra als ulls.
Jo no volia veure-hi tant,
jo no volia ser un estrany,
jo no volia viure de l'engany.
Només volia demostrar els meus sentiments,
només volia no haver d'ensenyar les dents.
Sense mostrar gota de penediment
vaig xerricant de soca-rel els pensaments intel·ligents.
Autor(es): Marc Parrot
