Fandango des soldat
Va partir amb sa bicicleta
per despedir-se aviat,
dins sa butxaca un retrat
i a s'esquena s'escopeta.
-Vénc a dir-te, estimadeta,
que a fora m'han enviat.
Quan arribà li digué:
-A sa guerra hauré d'anar.
M'envien a demanar.
Sé que ja no tornaré.
Jo sempre t'estimaré,
i es retrat et vull donar.
-No vull que diguis això.
Sé que aviat acabarà,
i que quan tornis bo i sa,
vull que te casis amb jo.
-Jo ho voldria de tot cor.
I la besà a una mà.
Quan de s'al·lota fugí
ja ho tenia ben pensat.
-Perquè em matin de soldat,
me puc morir per aquí.
Ell va acabar de patir
d'un tir que mai hagués pegat.
Autor(es): Tià Obrador,Simó Adrover Adrover
