Fandango de la lluna i la roada
Lluna, di'm què passa
quan de cop cau la fosca,
crida'm, no em rebutgis,
amor, la meva mirada.
M'acompanyes dins els somnis,
volen dolces les besades,
cerca'm, ai, matinada,
que banyaré teva cara.
Un vestit vermell vesties
caminant per la muntanya,
corren lliures les essències
quan arriba l'horabaixa.
Els camps tranquils reposen,
les olors de primavera,
despulla el teu cor, lluna,
que tornaràs a ésser meva.
Tendres margalides
adornaven les finestres,
el teu coll de roses grogues
acompanyen els poemes.
El bufar del vent ressona,
vola alegre l'oronella:
puja alt, reina negra,
que el núvol rei t'espera.
Platejades són les ones,
els cabells dins les aigües,
la mar tota joiosa
amb els dits la pentinava.
Amants, la lluna i la roada,
embruixades cada vespre,
un adéu i neix el dia:
l'estiu calent les conquesta.
Autor(es): Joan Albert Amer,Joana Maria Maiol
