Fandango de la mar

Caliu

Arriba l'hivern a la platja
i ella pregava a la mar
que li tornàs la tendresa,
la força per estimar.
No pogué oblidar
que el seu amor se'n va anar,
no pogué plorar:
el seu amor se'n va anar.

Cauen les fulles dels arbres,
cauen les penes i el fred
i ella a la vorera aguanta
davall la pluja i el vent.
No pogué oblidar:
l'amor es fongué com l'escuma;
no pogué cridar:
la veu morí dins la mar.

I damunt l'arena li canten
les ones d'escuma i sal;
la mar fa forat i tapa:
l'estimat seu va tapar.
No pogué oblidar:
no deixarem petjades;
no pogué caminar:
el camí tancat es quedà.

Infinits adéus, nit i dia,
adorat retorn que no arribarà,
il·lusions perdudes baix terra,
cor xapat que en terra caurà.
No pogué l'estiu
donar calor a la seva vida;
no podrà l'hivern
la seva mirada escalfar.